-Començo per vostè, senyor oncle estimat, ja que vostè representa aquí nostra suprema autoritat espiritual- deia en Ramon, tot mostrant-li un hermós gotim pansit al sol, -i li dedico aquesta hermosura, que simbolitza l'aliment de l'ànima com fórmula de la sagrada sang de Jesucrist. Faltat de la saba vivificadora de la planta, les assoleiades li han pansit els grans, xuclan-los-hi la substància sobrera, però quintaessenciant sos elements i tornant-los incorruptes. Ara és tot dolçor, com certes ànimes de virtuts purificades per les sequedats del món.
El vell Rector copsà la intenció i finesa de la dedicatòria, i acceptà el present espurnejant-li els ulls.
-Dono la preferència al clero, per lo mateix que es veu avui tan atrotinat- seguí en Montbrió. -Mossèn Isidro, va per vostè: accepti'm aquest pessigadet de gerds, que semblen talment de coral. Se cullen entre aquells esbarzers del cingles, a on vostè hi alça les perdius. Un s'hi esgarrapa les mans per a abastar-los, com se les esgarrapa també vostè per a reclutar aquells estols de brivalls mig salvatges als quals, per a ensenyar-los la doctrina, té de començar per ensenyar-los a parlar, i així com els sacrificis de sa missió se li centupliquen en satisfaccions del cor, també copsarà les dolceses d'aquesta fruita bosquerola i esquerpa per excel·lència.
Vaig per a donya Dolors, l'excel·lent mare i mestressa model... Vaja, no en diré pas més, per no sufocar-la. Però permeti'm que li dediqui aquesta escollida mostra dels excel·lents fruits de nostra terra; aquesta poma camosina, que no té rival en el món, i el dia que aprenguem a conrear-la serà una font de riquesa per a nostres muntanyes. Vull afegir-hi que les virtuts d'aquesta fruita no són ben apreciades sinó pels que han tingut ocasió d'assaborir-les. ¡Vegi-la, que daurada, que sencera i que aromàtica! Aquí no hi ha desperdici; tota ella és cor.
I, mentre la poma giravoltava lleugera per la punta de sos dits, la fulla del ganivet la despullava de la pela, que anava allargant-se i caient en graciosa espiral.
-A don Eudald vaig a dedicar-li... el rei de la fruita de convit: aquest romeu de crosta rugosa, que tanca una verdadera riquesa de gustos, que fan l'enveja dels bons gormands. Com té la crosta dura, costa d'arribar-hi, perquè sembla bona mica gelós de les pròpies intimitats, que no fa pas accessibles a tothom. Però arrabasseu-li el secret de la seva resistència, obriu l'arquimesa on tanca les seves virtuts, i us quedareu meravellats del seu tresor. -
El meló caigué al fons del plat, formant una estrella que don Eudald acceptà ben cofoi.
-I per tu, germaneta?- encarant-se amb la Loreto. -Què trobaré que faci per la nostra daina? Mira: vaig a fer-te present d'aquest ramell de nespres, que és fruita saltadora i molt de gust de la gent de poc seny. És de forma graciosa i de sentit delicat... Una mica picantona, com tu mateixa, sols que per a madurar necesita... palla i temps. Té.
I ara vinc amb tu, promesa meva. De propòsit t'he deixat la darrera, lo que vol dir que ja començo a considerar-te com de casa. Vull dedicar-te aquesta preciosa taronja, vinguda de vora el mar. Els grecs ne deien el fruit d'or i en feren el símbol de la bellesa, tancant-la dins d'un jardí, guardada per un drac de set caps. Lluny de mi forçar el símil, que resultaria injust i fora de lloc- afegí somrient. -Considerem-la sols com la mística representació de la bondat del cor, reclosa en la bellesa de la forma i envoltada dels perfums de ses pròpies virtuts.
El ganivet, llepà finament la superfície de la daurada esfera, traçant figures geomètriques, i poc després la pela es descloïa, com els pètals d'una rosa, deixant al descobert altra bola blanca i rossa com un rovelló.
La Montserrat, roja pel rubor, prengué delicadament entre sos dits la despullada molla i, portant-la a la boca, n'arrencà la meitat amb ses dents de marfil, presentant l'altra meitat a son promès, qui, sense mica de compliment, la prengué i engolí com una bresca. Quedaren un moment mirant-se, com sorpresos d'aquella primera entremaliadura d'enamorats. Després s'enrogiren tots dos, a l'adonar-se de l'atenció picaresca dels circumstants i al sentir que mossèn Joan deia bondadosament:
-Déu vos beneeixi i us faci ben bons!