Els uns després dels altres anaren els forasters despedint-se de Serra-Bruna; i, quan aparegueren les primeres boirades de la tardor, ja en el mas hi quedava sola la família, embolcallada d'aquella mena de tristesa que escampa la buidor de l'animació desapareguda.
-És estrany lo que em passa- discorria la Montserrat en sos interminables soliloquis d'amorosa meditació. Abans de l'anada a Sant Martí, em semblava que sols de sentir dels seus llavis la seguretat del seu amor, havien de cessar les meves angoixes, convertint-se en ditxa perfecta. Avui això ja ho tinc, i el meu cor està amb el mateix neguit d'abans; i hi estarà fins i tant que puga dir públicament que és mon promès.
La innocenta no sabia que el cor humà és un passatger d'aquest món, que camina, camina, prenent l'horitzó per l'objectiu de sos afanys; i l'horitzó camina, camina sempre davant d'ell, sense deixar-se assolir mai.