Quin àpat més rumbós! Mossèn Joan semblava transportat a sos mellors temps, en què ell sol animava una taulada. Don Eudald, en oberta competència amb el jove Montbrió, bregava per fer cara a ses disquisicions humorístiques, com si volgués disputar-li les preeminències de la conversa. Donya Dolors, enraonant poc, estava sempre atenta a la marxa de l'acció, com un quefe d'Estat Major que es desficia per la glòria d'un altre. Ella estava al tantum de totes les deficiències del servei i amatent a remeiar-les en lo possible, signant a en Pascal, que oficiava de fadrí major, i enviant recados a la cuina.
En Ramon, no cal dir-ho: els cuidados que li mereixia la damisel·la que tenia al seu costat, no el privaven d'atendre a les demés dames ni de sostenir converses amb tothom, no oblidant-se d'aplaudir i chorejar les innocents xulades de don Eudald.
Els convidats rurals, llevat d'En Llissàs, un subjecte de més de mitja edat, alt, escardalenc i tot un nervi, que parlava més que no menjava, estant sempre a l'altura de la conversa, se manifestaven atents, més que a altra cosa, a fer els honors a la cuinera. El jovent, fora de la Montserrat, que no es despenjava dels llavis del seu veí, no parava de xiuxiuejer, riure i fer bulla de tot i de tothom, malgrat els avisos que sovint els hi enviava amb la mirada donya Dolors.
En quant a la Feliça, fa de mal dir si gosava o si rabiava amb aquell espectacle. Els que la coneixien suposaven això darrer. Veritat que allò era una disbauxa com no se n'havia vist d'altra a la Rectoria des de que el món roda. Amb lo que malbaratava cada una d'aquelles llamenques de senyoretes i amb lo que malmenjava cada un d'aquells farts de pagesos, n'hi hauria hagut prou, ben companatjat, per a fer vida bona ella, la Feliça, i mossèn Joan una setmana de carrera.
Fos com fos, lo cert és que tothom s'admirà de lo bé que sabia cuinar aquella dona, més d'estranyar encara atès el temps que no ho practicava. En Ramón no s'oblidava a cada passada de fer-la cridar per a donar-li pública enhorabona, i fins donya Dolors, persona ben competent en art culinari, hagué de manifestar-li desitjos de conèixer l'enginy de determinades salses, i ella es comprometé a complaure-la, malgrat les desinteressades indicacions d'en Ramon, qui li aconsellava no es desprengués dels secrets professionals.