Després de l'ofici, tota la família Serra-Bruna es dirigí a la Rectoria.
-Vaja, Pascal; avui sí que sembla que la gasòfia va rabent!- exclamà en Montbrió, al topar-se de bones a primeres amb el recader, que anava tot atrafegat.
-No me'n parli, home! ¡Si sembla que casem la pubilla! No sé pas quin dimontri de vent empeny la rutlla, que va més llatina que un pudai.- Parlant baix i guinyant l'ull, afegí: -Jo em vull pensar que les malediccions de l'altre dia han llevat.
En essent a dalt, sortí a rebre'ls mossèn Joan amb cara de Pasqües i felicitant-se de les circumstàncies que li portaven tant de bé de Déu a casa.
-Però, senyor Rector!- exclamà donya Dolors, sorpresa de veure una gran taula parada, amb una rastellera de plats que feia por -¿Què es creia que nosaltres havíem d'aixecar la casa per a venir a la Rectoria?
-Deixi'm, donya Dolors, que cadascú s'entén i balla sol. Soldat previngut val per dos. Minus feriunt jacula quae praevidatur, dèiem a Cervera- féu mossèn Joan, tot fregant-se les mans com qui amaga alguna sorpresa.
La Feliça, desconeguda per lo endreçada, anava d'ací d'allà com una llançadora, i, a penes hagué barbotejat algunes paraules de benvinguda, s'esmunyí cap a la cuina.
En Ramon i les senyores sortiren a fer temps rondant pel poble, en tant que don Eudald i mossèn Joan s'entretenien conversant i fumant en la cambra despatx. Seguidament anaren arribant fins a mitja dotzena o més dels principals feligresos, pagesos tots i propietaris de la rodalia. Al fi don Eudald no pogué abstenir-se de manifestar sa sorpresa, exclamant:
-I doncs, mossèn Joan ¿què hem de celebrar capítols o és que es tracta de refer la confraria del Sagrament?
-De tot es pot tractar- contestà complascentment el Rector; -però el cas és que m'ha alegrat tant la sortida del plaga del meu nebot, exigint-me aquesta festa que ell ne diu de desagravis, que l'he volguda fer extensiva a altres agraviats que puguin haver-hi, convidant per mon compte tots aquests senyors i altres que s'han excusat per causes atendibles.
Fa molts anys que, per debileses meves, s'han anat afluixant una mica massa els llaços que deuen unir al pastor amb ses ovelles, i he volgut aprofitar aquesta ocasió per a restablir antigues costums. Perquè, lo que diu en Ramon; la societat decau per manca de vida en la gent bona, i és precís que ens revetllem, que ens unim i que ens recomptem. Diu que fa falta sang nova...
-Ja és bona sang, la que porta el seu nebot- interrompé don Eudald, com si comencés a molestar-lo la importància que anava adquirint el seu hoste, o com si temés un altre esclat de les seves rauxes esbojarrades, davant de tants testimonis.
Perquè és el cas que, si bé, de primer, don Eudald buscava el cos al jove pel gust de sentir-lo discursejar, ara ja més aviat ne fugia, després de notar que les garrotades que, a tall de cego, aquell repartia, li escoïen, moltes d'elles, a l'esquena.