Lo pis del carrer de Fernando, venia á ser com lo de molts joves calaveras que acostuman á donarli algun nom intencionat, y se'n serveixen únicament, aprofitantlo per certa classe de amors secrets.
Al marqués, ab tot y tenir son pico d'anys, li agrada la vida alegre y més de cuatre vegadas se aprofita ab las visitas de alguna actris de ópera, ó ballarinas del Liceo, que conquista... no ab son ayre de seductor, sino ab lo portamonedas plé de cinquenas.
Aixís que entra al portal de la escala, la portera, que en aquesta classe de misions es molt avispada, li mostra un sobre que mitja hora avants havia rebut.
--¡Senyor Marqués!... Una senyora ha deixat aquest recado per vosté.
Treu ell la targeta del sobre que estava obert y llegeix:
Antonia de Roca-viva.
Recobra son rostre una vivesa inesperada y ab lo cor plé de satisfacció pregunta á la portera:
--No ha deixat cap més recado?
--Si senyor; ha dit que á las sis en punt, tornaria á venir.
--Te --donantli un duro.
--Gracias, senyoret.
--Aixís que torni, dígali que la espero ab ánsia; y de avuy endevant
faré fer unas claus igualas, te las donaré, pren be la fesomía de
la senyora, y sempre que vinga no senthi jo, dónalshi perque
m'esperi á dalt.
--Está molt be; y quedará servit.
Lo marqués puja la escala, entra al pis y s'assenta á la otomana de la sala, meditant, formant son cervell un munt de ilusions esperant frenétich la anunciada visita de la hermosa dama.
Lo pis, se componia de un recibidor, una cuyna que desde que se havía possessionat del pis lo marqués, no havia vist ni foch ni fum de cap mena; un salonet biblioteca ab la corresponent taula; una sala amoblada, en la que penjavan de las parets una porció de cuadros, no al oli, sino ab láminas de la Historia de una muger y las Cuatro sotas del xispejant dibuixant Sr. Planas, posadas en sensills y artístichs marchs de caoba. Al costat un altre saló á la inglesa, que avans de entrar s'hi llegia un rótul ab la següent inscripció: Picadero. Dintre de aquest, hi havia un magnifich tocador de senyora, ab tots los utensilis que ha inventat la ciencia en l'art de la perfumería; se pot dir que no hi faltava res; á la dreta del tocador, s'hi veya un pedestal ab una figura de marbre, que representava la Venus de Milo y al altre costat, per més que no hi formava pendant, un altre pedestal ab un grupo alegórich, també de marbre que era Lo rapto de las Sabinas. Ademés hi havia dos balancins, cuatre sillóns, un sofá y un preciós llit de xicaranda ab incrustacions dauradas; en la paret, no hi havia mes que un cuadro al oli; representava una dona despullada que 'l poble apedregava, en lo que s'hi veya lo títul de La mujer adúltera.
Estava ell, com he dit avants, assentat á la otomana de la sala y mentres formava su imaginació una serie de pensaments afalagadors, la campaneta de la porta anunciá la arribada de alguna persona.
--¡Ella! --exclama al moment, y corre pressurós ple de goig y sens
mirar tan sisquiera la reixeta, obra.
--¡Marqués!...
--¡Oh! --exclama cambiant tots los colors de son semblant, ab la
sorpresa de veurer enganyada la seva ilusió.
--No 'm creyas veurer aquí, veritat?
--Confesso que no, Adelina.
Lo nou personatge es Adelina Borel·li, ex-ballarina italiana que parla molt be l'espanyol, á la que fa un any que manté, passantli una pensió de cincuanta duros cada mes sens altres gastos particulars.
--Pero qué succeheix per haverte atrevit á tornar á aquesta casa,
sabent que no volia veuret may mes aquí! ¿T' he faltat ab res de lo
convingut? No cobras, per ventura, la pensió senyalada? deixo de
pagarte 'ls comptes de la modista y demés?...
--Sí, es molt cert; res me falta pera viurer be pero 'm manca
l'element principal que 'ts tú.
--Jo?... vinch sovint á veuret, no sé de que 't pots queixar.
--No, si no 'm queixo de res, al contrari; en vista de que fa cuatre
dias que no m'has vingut á veurer, estava ab ánsia per saber
noticias tevas y al mateix temps vinch á donarte una noticia...
--¿Una noticia?...
--Si; un verdader aconteixement.
--Qué es? parla, de una vegada.
--He sentit los primers síntomas de...
--Calla, no continuhis més. ¿Es possible que tu hagis pogut
engendrar?
--exclama nerviós.
--¿Es aquesta la manera de rebrer una noticia que hauria de serte tan
grata com á mi mateixa?
--Grata, dius, cuan haurias de morirte de pesar al pensar que donas
entrada al mon á un ser desgraciat ja de naixensa, sense nom?...
--¿Sense nom, dius? tu, no li donarás lo nom?...
--Comprens que un home de la meva posició consenti que 's descubreixin
devant de la societat los secrets del vici?
--No creya que un home ilustrat com ets tu, se negués á lo mes
natural, que es amparar al sér á quí has donat vida, que es la teva
propia sanch, perque suposo que be 'l deus considerar com á fill
teu.
--Tot es cosa que podría ser.
--Ho duptas... m'insultas; sabs verdaderament que de haver accedit á
las pretensions de altres, fora avuy millonaria y que per tu vaig
despreciarlos á tots, per tu vaig retirarme del teatro ahont
guanyava lo suficient pera passar la vida alegre, voltada de
pretendents que 's desfeyan per mi en obsequis y galanterías...
Aixís m'ho pagas? Aquesta manera de procedir, no es propia del que
te un títul com lo teu. Que aixó ho fes un home sens estudis se
compendria perfectíssimament; pero tú... tú?...
--No sé com he tingut paciencia suficient pera escoltarte, sens
acompanyarte á la porta.
--Fesho, home, no faltaria sino que armessis escándol.
--Ja ho comprench, has vingut aquí per tenir cuestions, á fi y efecte
de rompre la nostra amistat!...
--¡Miserable!
--Be, vamos; te convé liquidar las nostres relacions perque hi ha
algun galant jove en porta que vol ferte felis...
--Ets un miserable, en tota la estensió de la paraula y ab tots los
teus diners.
--Si no callas t'escanyo.
--¿Fins á n' aquest extrém te rebaixarias y foras capás de pegar á una
dona?
--Precisament per aixó no ho he fet ja; per no rebaixarme. Ves,
enhorabona, si tens algun capritxo per satisfer.
--Tu sí que deus tenir altres capritxos.
--Res t'importa; si 'ls tinch es perqué puch, vull y tinch per ferho.
--Y ho confessas...
--Lo que tens de fer promte es marxar y no dir res més, de lo
contrari
't retiro la pensió.
--Si no te la necessito...
--Tu ho has dit; la refusas.
--Si, home, si; me la buscaré per un altre cantó; y al últim extrém,
encare soch lleugera de camas per tornar al teatro altra volta; jo
guanyaré lo pa del meu fill y per mes que 't pesi li donaré lo teu
nom.
--Jo ho negaré; perque aixís com pot ser meu, pot ser de un altre.
--¡De un altre!... Quan sabs que ni vaig á la plassa per no mourem de
casa!...
--Que sé jo lo que hi fás ni qui 't ve a veurer.
--Está be, marqués; jo 't maleheixo y juro pel fill que porto á las
entranyas que 'm venjaré fente tan mal com puga; 'm venjaré, si,
dels disgustos que m'has fet passar durant aquest any.
--Fes lo que vullguis y de tot te perdono ab tal de no veuret may
més.
--¡Malehit sigas!
Dona mitja volta de una revolada y surt furiosa tirant per terra una butaca que li destorbava 'l pas.
--Gracias á Deu que ha marxat!
Y ho deya de cor; ab lo temor de veurers compromés si arriba á trucar en aquell moment la Antonia.
Tot just havia arribat l'Adelina al carrer, puja la portera 'ls esglahons de tres en tres y li comunica que la senyora de la targeta havia tornat y sabent quí hi havia á dalt, no s'havia atrevit á ferla pujar.
--Qué li has dit? --pregunta febrós y ab recansa.
--L'he disculpat dihentli que tenia visitas, no de cap senyora, si no
de amichs.
--Has fet santament; veig que ho entens, aquí va un altre duro per lo
be que t'has portat.
--Mil gracias, senyoret; jo per aquestas cosas... ¡Ay pobre de mí!
trucan á la portería.
--T' ha dit si tornaria?...
--Si senyor.
Baixa uns quants esglahons, mira á la persona que trucava, desde dalt lo replá y torna á pujar altra volta per dirli:
--¡Es ella!
Efectivament, donya Antonia de Roca-viva als dos minuts se trovava dintre la habitació que avants he descrit, hont hi havia al entrar en cert cuarto lo rótul de Picadero.
--¡Marqués!
--¡Antonia!
--Lo sorpendrá la meva visita.
--Com que m'ho havia promés, no duptava que tart ó dejorn ho
cumpliria. Ahir no va venir al teatro, va faltar á la consigna.
--Per só vinch; ja veu que del mal lo menos, encare hi ha guanyat sa
Excelencia.
--Deixemnos de tractaments y tutejemnos; á la fí nostres cors han de
ser hú.
--Es cuestió de parlar; perque may faig las cosas de cualsevulga
manera.
--Esplícat.
--Estich cansada de viurer ab l'Arturo, 'm repugna y me'n vull
separar.
--Ben fet.
--Tinch grans motius y per molts conceptes he pres aquesta
determinació. La nit passada m'ha fet malbé.
Y li contá tot lo succehit.
--Calcula, marqués, que va deixarme desmayada y sola ab lo pis obert,
si no m'arriba á auxiliar la cambrera fentme olorar éter, crech que
hauria espirat; aixis es que estich resolta á no veurel mes; y
avans de separarme vull tenir una bona sentada ab tu.
--Ets la reyna del meu cor; digas, demana y serás atesa en tot y per
tot.
--Jo soch molt capritxosa.
--Ho suposava; tindrás lo que necessitis.
--No vull que se 'm privi may de anar en lloch, ab la condició que
pots venir al meu costat sempre que vullgas.
--Estich conforme.
--Al arreglarte ab mi, has de olvidar á totas las altras donas, inclús
la que ha sortít de aquí fa un moment.
--Cóm ho sabs?
--Soch molt astuta; al dirme la portera que tenías visitas y que eran
amichs, he comprés que la tenías ben instruhida y m'he passejat
amunt y avall de la acera per veurer quan sortirian, si n'hi havia
cap de conegút, pero ha resultat lo que 'm presumia: ¡Una dona!...
L'has de olvidar, sents?...
--Será tal com dius.
--En quant als mobles no me n'has de comprar; ne tinch de sobras, pero
vull que 'm lloguis una casa al Passeig de Gracia, ab jardí.
--Si, si; tot.
--Sols ab aquestas condicions puch ser teva.
--Soch ton esclau.
Lo marqués estava boig de alegría; encés y roig com los grans de una magrana, se besaren una y mil voltas. Desde aquell instant varen fer jurament de no separarse l'un del altre y als pochs dias estava instalada á la casa de sos ideals, ab cambrera, sota-cambrera, criats y jardiner.