La acció passa en lo taller un moment en que ha surtit la directora.
--¡Roseta! ¿qué renyias ab lo promés ahir?
--¿Per qué, Pilar?
--Com cridavau tan al mitj del carrer...
--Vareu sentir lo que deyam?...
--Tot lo sant vespre us varem seguir.
--¡Xafarderas!...
--¡Cuidado ab insultarnos! pregunta á la Remedio, á la María y á las
altras perque ho varem fer, y sabrás la causa.
--¿Per qué, vejám?
--Contéstali tú, Remedios.
--¿Jo, precisament?...
--Sí.
--Ja sabéu que no me'n callo cap...
--Digas, digas; veyám.
--Donchs com que tot lo vehinat de casa sab lo teu promés quí es, que
té un génit que s'encén com la pólvora, varem preveurer ab aquells
crits y amenassas que volia pegarte; nosaltres que te apreciém més
de lo que 't mereixes...
--Aixó de més de lo que 'm mereixo...
--Sí; per lo mal pensada.
--Continúa, continúa.
--Varem mirarnos totas y varem entendrens sens dirnos res.
--No us comprench.
--¿No?... Donchs estavam decididas, aixis que li haguessem vist lo
bras enlayre, á correr en auxili teu demanant socorro als que
passessin.
--¡Ay fillas, que aneu equivocadas!... Vos dono un milló de gracias
per la bona intenció, pero no es capás éll de alsar lo brás, ja
se'n guardaria. Veritat es que lo meu Peret es de la Barceloneta y
té mala anomenada, pero en quant á posarme la ma á sobre, lluny de
volguerme fer mal, si alguna vegada ho ha fet, sols ha sigut per
ferme una caricia. Qui mes aviat crech capás de una mala jugada es
á aquell mitj senyor que espera sempre á la Gracieta; si no
m'equivoco crech que 'l conech y no
'n tinch gaires bons antecedents.
--Ab mí no t'hi fiquis --contesta la aludida-- que jo no 't dich pas
res del teu.
--No 'm pensava haverte agraviat.
--Déixeuho correr --diuhen interposantse la Remedios y las altres;--
esplica lo que teniau tú y en Peret.
--Res, una friolera.
--Sempre es bo saber, al menos una hi guanya en experiencia.
--Va passarme lo que á totas vosaltres haurá succehit.
--¿Pero qué?...
--Anava en busca de lo que tots... demanantme...
--Ja, ja, ja...
--Y tú debias contestarli: ¡Naranjas de la xina!
--¡Es clar!
--Vet 'aquí per qué 's posava tan furiós.
--L'home de avuy dia, se pot dir que es un sér molt depravat.
--Si jo vos contés lo que va proposarme un vell que cada vespre 'm
venia molt frech á frech --digué la Marieta-- os convenceriau també
de que l'home es un pilot de inmundicia.
--No cal que digueu, que 's passan ratos molt bons.
--Jo no 'n puch veurer cap, me fan una malicia --esclama una molt
lletja intervenint en la cuestió.
--Y qué has de poguer veurer tú, si aixis que t'oloran fugen
esparverats.
--¡Poca solta!
--Pochs modos.
--¡Jo protesto!
--Que calli tothom, la Gracieta diu que ¡protesta!
--L'home no es lo que vosaltres os haveu pensat.
--¡Ah! sí; lo teu es un ángel... ab cua de dimoni.
--Voléu que siga franca y diga la opinió que 'n tinch? --diu la
Encarnació. --Donchs l'home totas las donas lo consideran baix la
forma ó gust en que han tingut ocasió de probarlo.
--Com que n'has conegut tants, deus parlar per experiencia.
--Mala llengua; aixó tú...
En mitj de las disputas, la prima veu de la aprenenta anuncia que tocan las set: entra la directora donant l'orde de plegar y á escepció de unas quantas, cada una surt depressa á treurer los centinellas que al carrer formavan.
Era del modo que acabavan cada dia las disputas del taller.
Com que las demés parellas tenen un paper insignificant en la novela, concretemnos per are al amorós col·loqui de la Gracieta.
--Ja has comunicat nostre assumpto á la teva familia?
--Si, tot marxa be; y en prova, avuy mateix pujaré á parlar ab lo teu
pare.
--¿Qué dius? ¡Ah! ¡sembla un somni! Si be es cert de que 'ls disgustos
matan, la alegría que 'm donas en aquest moment ab tan bona
noticia, mes que sorpendrem me repren y perdo las forsas, no puch
caminar.
--Descansa, apóyat en lo meu bras.
--Sembla que vagi á caurer.
--¿Vols entrar al café? Sí; pendrém alguna cosa.
--Y are... ¿qué diría la gent que 'ns hi vejés?
--No es pas cap cosa del altre mon.
--Ja m'ha passat; ves á lo que arriba una bona noticia, la emoció...
--Ab aquest petit accident m'has donat á compendrer lo molt que
m'estimas com jo á tú.
--Ahir va preguntarme 'l pare cóm haviam quedat y després de
esplicarli va recomanarme que no anés mes ab tú, fins á haver
cumplert lo promés.
--Donchs avuy li donarém una sorpresa.
--Y tal si 'l sorpendrá.
--Tú no li digas res; esperaré que aneu al pis y quan compendré que
sou á dalt, pujaré.
--Sí, sí.
--¡Adeu!
Se adelanta la Gracieta; éll fa la senya á ne 'n Mala ánima y acostantse li diu á cau de orella:
--Quan lo tingas á dalt, no 'l deixis anar fins que sentis un pich á
la porta del carrer.
Tot se cumpleix al peu de la lletra.