En vista de que no volian declarar la veritat ni en Mala-ánima, ni Adelina Borel·li, presentaren lo primer, al lloch del succés de l'Arturo, que al veurel mort, va caurer en basca; al retornarlo li digué en Peret, que 'l difunt s'havia esplicat durant la agonía. Veyentse perdut en Mala-ánima contá la veritat, acompanyantlos perqué li exigí 'l jutje, al soterrani ó cova de la torre de Sant Gervasi.
L'espectacle que 's presentá á la vista de tots fou conmovedor. L'Antonia de Roca-viva era morta á causa de las feridas que se li havian congrenat, la Gracieta y en Pau estavan morintse de fam, pero varen retornarlos y ab los diners que per sort havian portat á la casa de comers de Barcelona, visqueren á l'Ampurdá felissos, per mes que en Pau, no poguent tornar la paraula, quedá mut tot lo resto de sa vida.
Fi de la novela.