Arturo estava sol al pis, puig havia despedit tot lo servey, perque escudrinyavan massa los seus secrets y tenía por de que algun dia endevinant sa vida li descubririan sos trevalls.
Estava molt cap-ficat al saber que Adelina y en Mala-ánima eran á la presó y al propi temps calculava algun medi per amagarse, dat cas que se 'l delatés; quan sent que trucan á la porta. Per mes que truquessen
may responía, pero tenía la costum de mirar qui era per uns foradets
fets espressos á la mateixa porta, sens ser ell vist, pero veyent
qu' era en Peret pensa que encare li pot prestar algun servey y
obra.
--Qué hi ha de nou, Peret?
--Vinch á trovarlo, perqué tinch un dupte que vosté mateix espero que
m'aclareixi.
--Dígas.
--Fa una porció de dias que no se sap lo paradero de 'n Pau, ni 'l de
la Gracieta.
L'Arturo cambia los colors de la cara y perturbat contesta.
--Qué vols dir?
--Que ningú mes que vosté sab hont son.
--Ja saps lo que dius?
--Estich decidit á tot, ab la cara li conech que ha comés alguna altra
infamia, pitjor que la primera.
--Creu, Peret, que may mes he pensat en ells; are que 'ts aquí 'm
podrás fer un altre favor que 't valdrá molts diners, mes que
l'altra vegada.
--Vosté s'ha afigurat que perque soch un pobre trevallador se 'm
compra ab un miserable grapat d'or pera cometrer crims?...
--¡Te'n donaré molts!
--Que 'n va de equivocat; vinch per sapigué qué n'ha fet d'aquells
infelissos.
--No 'm parlis mes d'ells.
--Si no soch aquí per altra cosa... y en prova, que segons las
declaracions que 'm donga no s'escapará per satisfactorias que
sigan fins haverlos trovat.
--M'insultas en ma propia casa y 't puch perdre.
--Qui pot perdre á vosté soch jo.
--Per qué?
--Senzillament, perque vosté no 's mourá del meu costat fins que
me 'ls presenti.
--Ja 't fas una mica massa pesat; y si jo are 't mato aquí mateix --digué trayentse un revolver-- no podria separarmen en llibertat
complerta de tu?...
--De mi fentho aixís, si; pero no dels que l'esperan abaix y que li
varen pendre ben be la fesomía en aquell quint pis del carrer de la
Allada, perqué son los mateixos vehins.
--¿Qué dius?
--Lo que sent. Acompanyins al puesto que 's trovan y serém tan amichs
com avants.
--Peret es impossible. Tu 'm vols perdrer.
--Prefereixo perdrer á vosté y salvar als infelissos.
--Dona entenent á n' aquets malehits vehins que no m'has trovat y 't
faré rich.
--Lo malehit en aquest cas es vosté: me diu hont son ó no?
--Ho ignoro.
--Es que 'ls ha assessinat?
--¡Oh! basta. Si no te'n vas, t'entro una bala de plom al cap.
--Me'n vaig sí, pero pensi que abaix l'esperém, perque avants de un
quart vull tenir las senyas exactas d'hont se trova la pobre
Gracieta y son pare, de lo contrari...
--Qué vols dir de lo contrari?...
--Decideixis... ó ja ho veurá.
En Peret se'n va y al obrir la porta queda sorprés al veurer al gefe de policía que li pregunta per D. Arturo.
--No soch jo; es lo senyor.
Lo referit gefe que anava ab trajo de particular entrá y 'ls inspectors se quedaren al replá devant la porta que havian deixat mitj oberta.
--¿Es vosté, digué lo gefe á l'Arturo, qui ha embarcat catorze caixas
de pedra al vapor?...
Aixís que 's vegé descubert y perdut, puig que entravan los inspectors y demés, esclatant en una riallada sarcástica sens deixarli acabar la frasse digué:
--¡Si!-- Y va suicidarse disparantse dos balas al cap.
--¡Ah! --esclamá en Peret. --Digas que has fet de 'n Pau y la
Gracieta?...
--En Mala-ánima... ho sab...
--Hont lo trovaré?...
--A... la... pre...só...-- Després de articular aquestas últimas
paraulas, espirá.