En Peret aná á la estació per despedirse de 'n Pau y la Gracieta, y en vista de que marxava 'l tren sens véurels, se dirigí al pis del carrer de la Allada pera convencers de si efectivament havian retardat la marxa. Los vehins, digueren haverlos vist sortir ab un farsell cada hú; pero que 'ls havia cridat molt la atenció una cosa.
--¿Qué? --preguntá pressentint no res de bo.
--Al sortir varém preguntarli, si anava á la estació ab cotxe, puig
que al cantó n'hi havia un que esperava.
--Los esperava un cotxe?...
--En Pau contestá que no; pero nosaltres varem veure que 'l cotxero hi
enrahonava quan eran á la cantonada y al moment hi pujaren.
--Per anar á la estació?
--No ho sabém.
--Es un cas molt particular, presumo que han sigut víctimas de un
altre engany.
--Perqué?
--Vinch de la estació, he mirat cotxe per cotxe del tren y ha marxat
sens que jo hagi vist á n' ells.
--Potser que t'hagin passat per alt.
--Tot es cosa que pot ser, pero ho dupto. De totas maneras esperaré
uns quants dias per si escriu.
--Ell be ho ha dit que 'ns escriuria.
--Siga com vullga, jo 'n treuré la aiga clara, perqué sé poch mes ó
menos quí pot ser l'autor y ahont se trova.
Mentres passan deu ó dotze dias indagant lo paradero de 'n Pau, traslademnos á casa del marqués.
Som al endemá de la nit del ball; lo marqués está trist y cap-ficat ab la desaparició de l'Antonia; no reb visitas de ningú, que no siga de 'n Feliu ó be de 'n Quer. A las vuyt del vespre compareixen.
--Qué hi ha de nou?
--No havém pogut treurer res en clar; jo y en Manel, digué en Quer,
hem anat á Gobernació y 'ns han dit que no 'n saben res, que ni
parte han rebut de cap escándol del ball y que es impossible que
cap agent de orde públich se las hagi emportadas, perque allí
foren.
--No ho vareu presenciar vosaltres?
--Sí. Pots contar que també 'ls ho havém dit, pero han negat.
--Es estrany.
--Y la máscara ó siga aquella odalisca que varen portar al palco,
tampoch se'n sab res?...
--Presumo que ella 'n te la culpa y ha fet fonadissa á l'Antonia.
--Vosaltres sabeu qui es y no m'ho voleu dir.
--Voliam jugarte una broma y 'ns ne penadim. ¿Sabs qui era aquella
Odalisca?
--Per só ho pregunto, perque no ho sé.
--Donchs... era Adelina.
--¡La ballarina!...
--La mateixa, sí.
--Ho comprench tot. Jurá venjarse per haverla jo deixada y ha lograt
son intent en colaboració ab vosaltres.
--En colaboració nostra, no!
--Sense pensarho l'haveu ajudat.
--Are fos á fer, creu que 'ns ne penadim y 't demaném que 'ns
dispensis.
--Es á dir que la visitavau!
--A qué negarho!
--Es precís buscar un medi, indagar...
--Cóm?
--Ves á casa seva y procura, si la veus, enrahonar ab ella, sí, sí; jo
no 'm mouré fins que torneu encare que siga demá á la tarde.
--Tot se pot probar.
Y marxaren á fer investigacions; lo marqués esperava ab ánsia; passa la nit y l'endemá á las deu entraren de nou 'ls dos amichs.
--Es un misteri indesxifrable perque no s'enten.
--Quínas novas porteu?
--Ahir al sortir de aquí, anarem á casa la Borel·li, estava tot tancat
y per mes que trucavam ningú va respondrer, hem seguit durant la
nit tots los teatros inútilment; per fi hem tornat avuy á la casa,
han obert. La cambrera 'ns ha esplicat que la nit del ball robaren
lo pis lligant tot lo servey y deixantlos sens un clau. Pero la
senyora Adelina está molt trista y havia marxat de bon matí.
--Ella está lliure?
--Aixís nos ho han contat.
--Donchs per ella s'ha de descubrir; quí millor podrá saber lo que
passá després?
--Naturalment.
Un criat mostra una carta la cual pren lo marqués, llegintla després de haver romput lo sobre.
--¡Es de l'Antonia!... exclamá al veurer la lletra.
--Sí?
--Diu que es á Sarriá y m'espera á la Font del Lleó de Pedralbes.
--T' has fixat en lo paper de aquesta carta, marqués?...
--Sobre qué?...
--Te duas senyals que 'm fan creure la infamia que 't preparan y la
que han comés ab ella. Fixat be en lo paper y compendrás que es
aquell mateix que vares regalar á la Borel·li lo dia del seu sant;
repara la última plana, mira quants esquitxos de sanch.
--Es veritat; teniu rahó. ¿Qué s'ha de fer?
--Pedralbes, lo coneixém pam á pam; soch de opinió que acudeixis á la
cita, y per lo que podria ser, nosaltres preparém una emboscada que
sens ser vistos tindrás lo que vulgarment se diu las espatllas
guardadas.
--En mohiment y preparemnos.
Donan orde als criats que preparin dos cotxes, ab los que marxaren ben separat l'un del altre, pero sens perdrers de vista.