Arturo Bosch es un jove simpátich á primera vista, alt de front, ulls negres baix la sombra de unas ceyas molt pobladas y tan juntas, que semblan una de sola; cara ovalada, barba á lo Cervántes, ayre de conquistador; vesteix sempre elegant, levita sombrero de copa, guants, xatelench, etc.... los dias núvols, no surt al carrer que no vagi ab las corresponents botas de montar enxaroladas, que li arriban fins al genoll y un xubasquero de lo millor que ha conegut la moda y 'l luxo. Te dos cotxes y cuatre cavalls pera son regalo, manté querida, una tal Donya Antonia de Roca-viva que habita un rich y elegant primer pis de la Gran-via. Ell derrotxa l'or de una manera considerable y ningú sab lo que fa ni de quína manera s'arregla; está domiciliat en la fonda de Las Cuatre Nacions ab lo sobreposat nom de Mister Old Judg; la seva familia resideix á Barcelona, pero en vista de sas calaveradas, temerós lo seu papá de perdrer lo fortuna cada dia mermada per la mala conducta del fill, se vegé obligat á treurel de casa, desheretantlo, y es com lo coneixém avuy, fet un milord en una de las millors habitacions del gran Hotel.
¿Cóm s'arregla pera soportar tan terrible gasto?... Mes endevant ho
sabrém; per are limitemnos á lo que ell diu. Segons sas versions es
bolsista, y lo seu talent consisteix en que enterat com esta de la
política, ab dos exministres al Congrés íntims amichs que li
comunican los principals assumptos de la nació, fa que jugui á la
segura, obtenint beneficis de sumas exhorbitants, cada vegada que
realisa una operació bursátil. Lo cert es que cada volta que algú ha
volgut escudrinyar la veritat, fent preguntas als corredórs
col·legiats referents á la sort de D. Arturo Bosch, tots diuhen
que 'l coneixen de nom y de haverlo vist alguna que altra volta á la
Bolsa ó be al Cassino Mercantil, pero ningú recorda haverli vist fer
cap jugada; tal es lo jove que acabo de presentar com enamorat de la
hermosa Gracieta.
A las sis en punt, acabava de dinar; entra á son cuarto del Hotel, cambia son sombrero de copa per lo barret hongo y després de haverse posat aigua de colonia al mocador, estudiant devant del mirall unas quantas posicións académicas, pera poguer filtrar mes prompte y depressa la fletxa del amor, al bell mitj del cor de la fadrina de can Verdereau, se dirigeix per sos passos contats, á esperarla devant la portalada de la botiga, ocupant sempre en aquestas operacions, de mitj hora á tres quarts.
Lo moviment dintre la botiga y al taller de las noyas que rihent se arreglan lo mocador, demostra la sortida prompte de las travalladoras; afectivament, de entre-mitj de aquestas distingeix á sa enamorada y ab veu melosa li crida:
--¡Gracieta!
--¡Hola! Estava impacienta per trobarte. ¡Cuánt tarda á passar lo
temps, quan se portan bonas novas! sembla que may arribi la hora
de portarlas á lloch.
--¿Bonas novas, dius?
--En lo que ahir tan te preocupava, crech que avuy ja no hi trobarás
cap mes destorb.
--¿Referent á qué?...
--A lo del pare... ¿No recordas quan me deyas que estavas cansat de
tenir relacions pel carrer, que la teva posició no 't permetia fer
certa classe de papers y desitjavas un lloch segur, pera enrahonar
á solas sense necessitat de fer cantonadas ni passa-calles? Donchs
ja s'ha acabat; ni jo hauré de sofocarme devant de la gent que 'ns
miran embabiecats al passar pel nostre costat, ni tu tindrás de
baixar mes la vista anant al costat meu al trobar un amich ó un
conegut.
--¿Ho has arreglat, dius? ¿De quína manera?...
--Ahir vaig dir al pare lo que fins avuy me havia reservat.
--¿Qué?
--Que tu m'estimavas y pretenias casarte ab mí.
--¿Qué has fet, desgraciada?
--Es per ventura un disbarat lo saber cumplir ab los verdaders debers
de tota bona filla obedienta?
--No, pero... presumo y recelo que...
--No 'n tingas cap por... va dirme que anesses á trobarlo y si creu ab
las tevas esplicacións, que pots ferme la felicitat, no hi posará
pas obstacles.
--Pero, cóm vols que 's presenti á demanar la teva ma, allí dalt lo
replá dels cuatre grahons de la capella y assentarse en un mal
tamboret, un home de la meva posició? ¿No comprens tu mateixa que
es ridícul véurem de tertulia ab un ataconador á través de las
miradas de tots quants passan per la acera?
--Sí es per aixó, no 'n tingas recél, pots efectuarho al pis que tenim
al carrer de la Allada, y ademés, creus tu que sia deshonra que un
home de levita enrahoni ab un travallador?...
--Fins á cert punt...
--¡Ah! Basta, donchs... L'home que solicitant la meva má, te á menos
lo entrevistarse ab lo meu pare, no ha sigut, ni es, ni será per
un may digne de mi, per lo tant desde avuy quedan terminadas
nostras entrevistas, perqué no poden ser lícitas las tevas
aspiracions.
--¡Olvidarte jo, may! Dispénsam, tens rahó sobrada en queixarte,
perqué al fi y al cap m'he espressat malament y comprench que
t'hagis ofés. Estich decidit á tot, ab tal de complauret, pero es
cuestió de esperar y ho consultaré als papás.
--Y si 't diuhen que no?
--Per satisfacció purament; si no se hi oposan, millor, puig que no hi
ha res mes bonich que la pau y tranquilitat de una familia; pero si
es lo contrari, com que no tinch rey que 'm goberni, ni Papa que
m'excomuniqui, com que no necessito á ningú y tinch una fortuna
considerable pera viurer acomodat y donarte una vida regalada, m'he
de casar ab tu pesi á qui pesi.
--¿Vols dir que es veritat?...
--¿Duptas de las mevas paraulas? Are ets tu que m'ofens...
--Are crech que m'estimas. Diré al meu pare, que á la millor ocasió
que tindrás, l'anirás á véurer; ell se'n alegrará perque sa alegria
sols consisteix en fer la meva ditxa y un cop casats, serém los dos
la parella mes felis del mon.
Aixis que anavan enrahonant, seguian lo curs de sempre y se apercibiren que havian arribat al extrém del camí. La candidés de la seva enamorada l'havia perturbat fins á cert punt. ¡Quántas ideas abrumadoras bullian dintre son cap! Ja veya realisat son ideal y tot de un plegat se li ofuscava lo pensament veyent ó creyent perdudas totas sas mes bellas esperansas.
--¡Ella m'agrada! deya. Sí. ¿M'haig de deixar perdrer una conquista
que
'm costa tans passos? No hi ha mes, jo tinch de buscar un medi pera
recuperar lo temps que tan miserablement he perdut y lograré ferla
sucumbir per mes que m'hagi de valdrer de extréms violents.
Se despedeixen amorosament y repeteix que després de consultarho ab la familia anirá á cumplir sos bons desitjos.
Després de haverse despedit pensá la millor manera de presentarse al pare de la Gracieta.
--Ab penas ó trevalls tindré de pujar á un ¡quint pis! m'escoltará,
sí; pero també voldrá informarse de quí soch jo y quí és la meva
familia; aixó es impossible, l'únich punt que li donarian bons
informes es á las Cuatre Nacions: pero ¡cá! en primer lloch hi
estich instalat com á súbdit inglés, y en segon que tot un
ataconador buscant referencias mevas, la gent foren capassos de
pensarse que hi tinch compte corrent de mitjas-solas... No, no, de
cap manera; jo tinch de trobar un medi enginyós per assaltar segú y
lliure de obstacles lo pis del carrer de la Allada... Y per
efectuarho, lo primer que se li ocurregué fou anár á trovar un home
de vida relajada que te baix instruccions ab lo sobreposat nom de
Mala-ánima, al que li dona lo regular sou de vuytanta duros cada
mes, sens contar lo seu sant y cap d'any, que acostuma á regalarli
cinchcents duros en cada una de aquestas diadas.
Se dirigeix al carrer de S. Pau detenintse en una rónega porta, truca tres pichs y repicó; als dos minuts aquesta s'obra lo temps precis de entrar, tancantla inmediatament darrera d'ell. Es un gran magatzém humit y fondo.
--¡Mala-ánima!
--¡Senyor!
Aquest es un personatje de aspecte repugnant; curt de front, ulls petits, nás regular, boca molt gran, grabat y roig de pel; sa cara la adornan unas patillas de picador, molt mal arregladas. Hivern y estiu va en mánegas de camisa y está sempre á la disposició de D. Arturo siga per la cuestió que 's vulga.
Al mitj del magatzém se hi veu un gran munt de pedras, un altre de taulons, y las eynas de fuster per terra en desorde; al fondo un catre, taula, duas cadiras, palmatoria en la que hi crema una espelma que dona llum á aquella especie de gola de llop; separat del catre á una reconada que forma la columna de un embá, se hi veuhen tres embalatjes á punt de solfa, ab la direcció hont van destinats y ab lo nom del remitent, aquell ab que coneixém ja á l'Arturo, lo sobre posat: Mister Old Judg.
--¿Quántas ne quedan?
--Hi ha tres caixas que son aquestas, llestas y arregladas.
--Procura ferho be, no 't demano pas que hi vagis depressa.
--Ja veu que m'hi esforso.
--Tenim un mes de temps: lo vapor "Molinulga" marxa lo 30 del que ve y
tot just ne tenim 28 d'aquest... ¿Tindrás prou fusta?
--Segons las caixas que vullga fer, ó sobrará fusta, ó faltará pedra.
--¿Recordas lo primer embarch quántas carretadas n'hi havia?
--¿Quí se'n recorda de lo que ha fet sis anys endetrás? Y ademés com
eram nous del ofici, trevallavam ab recel, entrant las pedras ab
un carretó dos cops al dia.
--¿Quánts dias ne varem entrar?...
--¡Oh!...
--Be, tan se val; lo que 't recomano ab molt cuidado es que no toquis
la caixa petita, jo la he composta y soch l'únich que puch
manejarla sens perill, aixis es que igual que l'altra vegada, jo la
embalaré, donaré corda á la máquina preparant lo martellet y la
tancaré. Sobre tot, no hi acostis lo llum que si la dinamita
explota avans d'hora nos pert als dos per complert.
--No 'n tinga recél, que ja me'n guardaré prou.
--Are vinch per un altre assumpto molt trascendental.
--Digui, ja sab que per vosté...
--No es cuestió de cap crím, se tracta de una emboscada.
Li refereix sos amors ab la Gracieta.
--Ella m'agrada y ha de ser meva á pesar de tot; me estima, sí; pero
es massa honrada y sembla que troba pretextos pera separarse de mí,
si no demano permís á son pare per tenir relacions; ja comprens, tú
que 'm coneixes lo génit, que no estich per camándulas, vull anar
al grá y enllestirho de una manera ó altra com mes aviat millor.
--¿Qué s'ha de fer?...
--Detenir al vell fins que jo hagi fet de las mevas ab la noya, y un
cop llest, deixarlo anar pera que aconsoli á sa filla, en lo cas
que 'ls meus fins ó propósits no hagin sigut del seu gust.
--¿Pero, cóm?
--De la següent manera: á la mateixa plasseta de Marcús cap al cantó
del carrer de Assahonadors, núm. 3... es á dir, no estich segur de
si es aquest ó l'hú; peró sé que hi há un primer pis per llogar.
Demá al dematí vas á véurel, preguntas quant val, lo llogas al preu
que siga y m'esperas al vespre devant del Hotel ab la clau á la
butxaca; aixis que
'm vegis sortir, segueixes mos passos sens dirme res; si m'aturo, tú
també; pero á certa distancia y al encendrer tres mistos seguits,
que será la consigna, emprens al ataconador y te l'emportas al pis
referit, baix pretext de que ha arribat una familia del estranger,
que tenen molts parells de botas per arreglar, fentli creurer que
son ignorants en las costums del país y es precís que vagi á donar
una mirada als parells espatllats per donarhi preu.
--No s'espliqui més, ha tingut una gran idea; veurá del modo que la
realiso.
--Si surts be de la empresa, sabré recompensarte.
--Corrent, vágissen descansat; ja sab que per cassos aixis soch fet,
que ni esprés.
Va retirarse alegre del magatzém y fou tan son regositj, que ja semblava trovarshi, y febrós, no pogué de menos que anar á fer una visita al pis amoblat de la Gran-via.