Jo vull retirarme del negoci, tinch lo suficient per viurer y estich cansat de fer tantas maldats y de passar mals ratos á la presó; ab vint mil duros, soch mes rich que 'n Xifré.
--Ja estranyava jo que 'm siguesses fidel tota la vida; recordas lo
que
'm vares prometrer?... Un cop haguém realisat la operació y tinguém lo
capital, será precis venjarnos, tan de la una com del altre; donchs
be, crech haver cumplert, t'he donat lo que 't vaig prometer y tu 'm
faltas á un jurament sagrat que no debia confiarte.
--En aquest cás es V. quí va equivocat. ¿He dit per ventura que
deixaria de secundar los seus plans?...
--Donchs qué?...
--Jo estich decidit á cumplir lo que vaig prometrer, pero un cop
executat, una vegada satisfeta la venjansa de aquestas dugas donas,
vull retirarme per complert, vull ser home de be.
--No tracto de res mes; á la presó vares contraurer amistats ab algun
criminal?
--Ab varios.
--Creus poguerlos comprar?...
--Se necessitan molts diners.
--Ja ho soposo: convé que me 'ls presentis.
--Fins estich enterat de ahont tenen lo club.
--Donchs ves; no perdis temps, s'acosta l'hora de la realisació de
nostres plans.
No tardaren en presentarse tres subjectes de aspecte mes repugnant encare que en Mala-ánima; un d'ells portava un pantalon de militar, fou 'l que s'adelantá primer.
--Venim á saber perqué 'ns ha cridat.
--Se tracta de dos secuestros.
--Aixó es molt exposat.
--Costi lo que costi; hi ha diner per tot.
Los tres subjectes se miraren ab estupefacció.
--Sou tres, ofereixo mil duros á cada hú; sols es cuestió de ficarlas
dintre un cotxe: lo demés va de compte meu.
--Nosaltres, som agents d'orde públich.
--¡Qué!
--No s'espanti, home; --digué 'l que se havia adelantat.-- Som los
lladres mes fins que corrém per aquets mons de Deu, sens que may
se'ns descubreixi res. Com que som los encarregats de perseguir als
culpables, nos fiquém á qualsevol café, fem lo tresillo fins que
volém, y quan nos ve be, retorném á Gobernació dient: --_No hay
novedad_.
--Vostés son donchs los homes que á mi 'm convenen.
--Esplicat lo que li acabo de manifestar, ja veu que nostres trevalls
son perillosos á la vegada que segurs en sa realisació, per part de
lo que V. solicita.
--Que vol dir?
--Que per menos de cinch mil cada hú, no 'ns volém comprometre.
--Son ¡quinze mil!...
--Ni un céntim menos; si no li convé tan amichs com avants; estiga
bo.
--Espérinse, no vagin tan depressa; y qui m'assegura l'éxit?
--No 'ns donga cap diner fins haver terminat la tasca; ja veu que
tenim tota la confiansa en V..
--Corrent donchs, m'avinch á la demanda; dissapte á dos quarts de deu
vinguin dos, que 'ls donaré instruccions; pero vosté, me convé de
precís véurel demá, al puesto que millor li convinga, á las quatre
de la tarde.
--Es l'hora que estich de servey, vaig ab uniforme y no puch entrar
segons ahont.
--Al café.
--Es diferent.
--Donchs l'esperaré al Café Nou de la Rambla.
--Entesos.
Se despediren los tres subjectes y quedaren ell y en Mala-ánima que li pregunta:
--Ahont pensa portar las víctimas?...
--A casa teva, á la torra que has comprat á Sant Gervasi.
--¡senyoret Arturo!
--Es lo lloch mes segur; ademés de la casa hi ha un bosch distant del
jardí ab una petita cabanya, hont per molt que cridin ningú sentirá
la mes mínima, ja veus qu' es apropósit.
--Pero...
--Ademés no 't pots queixar, te la porto á casa teva; la hermosa
Gracieta també, qué mes vols?
--Vosté ho mana, no tinch mes que obehir.