Crech que no deus poguerte queixar de mi, tens tot lo que necessitas, donas, reunions los dimecres y tens duas butacas de propietat al Liceo.
--¡Ah! si, si; estich molt contenta.
--Donchs jo estich queixós de tú.
--¿De mí, per qué?...
--He notat que tens molta franquesa ab en Manel y en Cintet,
principalment ab l'últim.
--Ets molt gelós, marqués; y sabs que á mi no m'agrada y t'exposas
portante aixís á que 't dongui una llissó.
--A qué ve que 'ls espliquis los nostres enrahonaments?
--No es pas cap mal.
--Després donas entrada algunas vegadas á certa classe de gent, que la
veritat, no 'm satisfá.
--A quí 't refereixes?
--A n' aquells subjectes que aquí s'internaren demanant referencias de
l'Arturo. ¿Perqué vares donarlos entrada? ¿quí 't fá embolicar en
cosas que no t'hi va ni t'hi ve res?
--Varen ferme llástima.
--Y si aixó 't dú algun conflicte, quí te 'l abonará?
--No 'n tinch cap por.
--A quí no 'n te, moltas vegadas n'hi fan. Are supósat per un moment,
que en vista de lo que vares esplicarme, l'agafan; ¿tu creus no ser
molestada? Donchs ho estarás, sí, fenthe anar á donar
declaracions.
--Diré que no 'l conech.
--No 't valdrá; y ademés si li troban cartas de quant li escribias,
t'acusan per haver declarat en fals.
--Be, be; no m'amohinis... Vols que no digui ni una paraula als teus
amichs? seré muda devant d'ells; no vols que deixi entrar mes á la
familia que fa investigacions per trobar al que sens motiu li dius
ton rival? Donchs en donant orde als criats de que quan tornin
se 'ls diga que no hi soch, tot está acabat.
--Tampoch vull que ho portis al extrém de no enrahonar lo necessari
als amichs, res de aixó; lo que desitjo es que no hi tingas la
franquesa que
'ls demostras. En quant als aludits vehins tampoch deus haver de
negarte are que has comensat; pero de avuy endevant suprimeix las
historias que
'ls contavas y dígals que no sabs res mes de tal personatje, que l'has
oblidat y que ni siquiera pots sentir parlar d'ell.
--Se cumplirá tal com desitjas, no t'enfadis y pensém sols en
divertirnos. Demá vindrá la modista ab los figurins pel trage del
ball de máscaras de la Candelera.
--Que tinch que veurer jo ab aquestas cosas?...
--Es que voldría que tu escullisses lo trage que 'm tinch de posar.
--Tu ets qui l'ha de lluhir, per lo tant, tenim gustos tan
estravagants los homens, que de vegadas nos enamorém de lo mes
lleig.
--Es que m'agradaria anar al teu gust.
--Ademés faltan encare de tres á quatre setmanas; qui sab si serém
vius.
--No digas aquestas cosas...
--Podría molt ben ser.
--Ja se perqué dius tota aquesta classe de improperis; prou que t'ho
coneixo.
--¿Per qué 't pensas, veyám?
--Per no anar als balls de máscara.
--Veritat es que no soch ballador y aquesta classe de diversions no 'm
satisfant...
--¿Recordas lo que 'm vares prometre lo dia avants de juntarnos? Vares
dir que accedirías á tots los meus capritxos y que no 'm negarías
may res.
--Fins aquí crech que no t'he faltat encare...
--Pero 't fas lo repetani...
--Perque sápigas donchs ab qui tractas, demá vindré á l'hora que siga
aquí la modista; esculliré, sí, pero no un trage per lo dia de la
Candelera, sino sis; un per cada ball.
--Ay, marqués, hont l'hauria trovat un home tan complacent, que mirés
tan pel meu benestar com tu! t'estimo com may pot estimarte ningú
mes, perque ets la meva mitja taronja, ma esperansa y mon únich
consol.-- Y al dirli aixó se li assentá sobre 'ls genolls,
abrassantlo y omplintlo de petons y caricias.
--Aném á dinar á fora, avuy?
--Fa un temps molt fresch; segons hont vullgas anar.
--A Pedralves.
--Quan vullgas.-- Tocan un timbre y 's presenta un criat de gran
librea.
--¡Senyora!...
--Que enganxin 'ls caballs.
--Al moment.
--Si algú vé, digas que no rebo en tot avuy.
--En la sala d'espera hi han D. Manel y 'l Sr. Quer.
--Has dit que hi eram?
--Si, senyora.
--Qué faig, marqués?...
--Que passin.
Desapareix lo criat y entran los dos amichs particulars.
--Donya Antonia, tinch lo gust de saludarla... ¡Marqués! qué tal?
--Vosaltres sempre cumplimentosos.
--Venim per dirte si vols formar part al palco pels balls de máscara?
--Te rahó, que ja no me'n recordava.
--Nos lo guardan per si 'l volém.
--Si ella vol...
--Sí, si, pren l'abono; al palco s'hi fa molta broma, y als balls es
precís divertirse.
--Es que aquets devegadas portan unas senyoras...
--Si son de broma, qué hi fa?... Ja 'm posaré la máscara perqué no 'm
conegan.
--Marqués, si algú que no fos de casa 't sentís, se creuría que 'ns
fem ab lo mes relajat.
--Si no ho es, poch se'n falta.
--¡Senyoras que s'emborratxan! veyas qué poden ser.
--No cal que digas, bastant te divertía... y en prova d'aixó que may
has fet falta en cap ball.
--Ja ho crech --digué l'Antonia-- y are ve á fer l'escrupulós.
--Hi seré ab una condició.
--Digas.
--M'haveu de prometre que tindreu seny.
--No veurás cap escándol al palco, que ja sabém hont anar, sols hi
haurá broma y alguna que altre pítima.
--Has llegit, trencant las tevas rahons, la gacetilla del _Diario de
Barcelona_?
--La gacetilla?...
--Vull dir en los partes, la catástrofe del vapor "Molinulga", es molt
trist.
--¡Ah! sí; he llegit que s'han reventat las calderas; pero aquest
parte es vell, ja 'l portava lo dia 20.
--Sí, pero avuy hi ha molts mes detalls. Diu que 'l vapor navegava á
las alturas de Puerto-Segura á 17 graus al Sud; lo mar estava
agitat y al fer la explossió de las calderas lo vapor va partirse
pel mitj, fent volar una porció de passatgers de tercera, junt ab
las mercancías del costat de la máquina; doná encare lo temps
precís per deslligar alguns bots y tirar salvavidas á l'aygua; pero
al sumergirse l'embarcació al fons del mar, va atraure 'ls bots que
atestats de passatgers no varen tenir temps de allunyarse y anaren
també á pico. Unicament s'han salvat, per miracle, lo comissari,
sis mariners y dotze passatgers de primera y segona; l'enginyer
podia haverse salvat si hagués volgut, pero va suicidarse ab un
revólver al haberse verificat la explossió. Los náufrechs varen ser
auxiliats per un vapor francés, després d'estar dos dias á la bona
de Deu, entre Villabella y S. Tomás y 'ls desembarcaren al Brasil,
presentantlos al cónsul de sa respectiva nació.
--Ha de ser molt trist pel que s'hi trova.
--Ja ho crech.
--Jo, encare que hi hagués probabilitats de salvarme, crech que
moriría; si no ofegada, de por.
--Ni may que 'ns hi trobém.
Torna á presentarse 'l criat y exclama.
--Lo cotxe está á la porta.
--¡Ah! bueno.
--Voleu venir?...
--Gracias, marqués.
--Tindrém molt gust en que 'ns acompanyin fins á Pedralves.
--Tenim assumptos...
--Sens cumpliments.
--Donchs aceptém.
Pujaren tots quatre y 'l cotxe marxá com un llamp, arrastrat per dos briosos caballs de rassa andalusa que anavan á galop estés.