L'esca del pecat · M. Figuerola Aldroféu

Chapter 12: Capítol 12

Me dispensarás que hagi trigat tant en venirte á veurer; ajudats de 'n Peret hem fet molts passos per vosaltres.

--Y tal ¡vuyt dias! ja trobava estrany.

--A més he tingut un gran constipat y 'l metje va encarregarme que 'm
fiqués dejorn al llit.

--Lo que estranyo, es que las amigas no m'han vingut á veurer mes.

--Y lo teu pare, ¿cóm se trova?

--Ja está bó. ¿Que no sabeu la novetat?

--Quína?... ningú m'ha dit res...

--Seu, assentat que t'ho esplicaré; no deus pas anar depressa avuy;
que també t'espera en Peret?

--Sí, ha dit que no gosava pujar.

--No puch consentirho, cridal, surt á la finestra, aixis no 's cansará
tan y podré esplicarte millor las novetats que ell també sabrá y 'm
crech, vist l'empenyo que ha pres en l'assumpto que se'n alegrará.

Surt á la finestra, lo crida ab insistencia y puja 's pot dir casi per forsa.

--Entri, Peret; al menos podrá descansar.

--Ja estava be; com que no m'agrada donar molestia y menos á casa de
un malalt.

--Sempre estará mes be que abaix de la escala.

--Ja li deya jo.

--Be, ja soch aquí... ¿cóm está la ferida del seu pare?... que encare
fa llit?...

--No es pas á casa.

--¡Ah! ja surt.

--Si are es á casa 'l procurador que arregla la causa.

--¡La causa!... Ja teniu pres al Arturo?...

--No... ja veurás... Los vehins que no han perdonat cap mena de
sacrifici per averiguar lo seu paradero, varen anar á la bolsa y
als cassinos de bolsistas, pero inútilment; al últim se 'ls va
ocorrer preguntar al municipal de punt de la Gran-via, lo número de
la conductora que va carregar los mobles y ab aixó varen poguer
descubrir lo paradero de aquella tal Antonia; varen ferli una
visita; diuhen que
'ls va rebrer molt be, es una casa de molt luxo; figureus que
hasta 'ls va fer pendrer una copa de licor. Tingueren mes de una
hora de conferencia y 'ls contá unas historias que sembla mentida;
va dirlos que era l'Esca del pecat y per aquest motiu va
despreciarlo fugint d'ell. Ab aquestas esplicacións, desseguida
varen pensar que no 'n treurian l'aigua clara, que ella ho deya per
no descubrir hont parava, pero á copia de súplicas y esclamacións,
va dir que lo únich que sabia de l'Arturo era que menjava y dormia á
la fonda de las Cuatre Nacións. Ja
'n varem tenir prou; lo pare ab lo desitj de conéixel y esbrabarse de
una manera ó altre també hi va volguer anar.

Lo primer que varen fer fou empendrer un cabo de polissons conegut, li contan de lo que 's tractava y va ajudarlos; se'n van, com es de suposar á la fonda, preguntan pel Arturo y també 'l negavan, deyan que no sabían quí era y que ni l'havían sentit may anomenar.

Estavan desesperats fins al capdemunt; lo cabo de polissons los feya la forsosa dihent que volia fer un reconeixement y l'encarregat va contestar que li permeteria sempre que portessen los papers ben despatxats. Donavan lo temps per perdut y ja eran á la porta á punt de eixir á la Rambla, quan tot de un plegat 'l pare que se havia quedat al darrera de tots, fa un crit de: --¡Pillo! es aquest, ¡agafeulo!...

--¿Era l'Arturo?...

--¡Ca! ¡no! Era 'l que havia donat la punyalada al meu pare. Ell va
fugí, pero á cosa de vint passas, varen aturarlo 'ls que passavan
pel carrer, sentint los crits y al veurer un home que corria.
Varen ferli una infinitat de preguntas y ell sempre negava dihent
que 'l prenien per altre. --Prou que 't conech, li deya 'l pare.--
De bofetadas y cops de puny, ne va rebrer molts y al últim se 'l
varen emportar al gobern civil; li varen pendre declaracions; ell
negant sempre, pero no li va valer y are es á la presó; ab lo que
contém que mes tart ó mes aviat cantará.

--Ja va mal quan nega. Com que no hi ha testimonis.

--Be prou que se li va coneixer que mentia.

--Pero no val si no 's trova algun justificatiu.

--M'agradaria coneixel.

--¡Ay, Peret, gran cosa veuria! diuhen que es un home tan repugnant,
que ab la cara solament ja paga.

--No hi fa res; pero no diu vosté que nega per no descubrir al
culpable?

--Sí, perque ell per forsa havia de ser comprat.

--¡Fa una cara de perdona-vidas!

--Pot ser ab las mevas manyas podré descubrirho.

--Cóm?

--Donantli entenent que si confessa la veritat y diu ahont se troba
qui va pagarlo per la brutal acció, que se 'l recompensará posantlo
en llibertat.

--Qué vol que no li hagin dit los altres...

--Tot es cosa que 's pot probar.

--Com que te tanta palica --digué la Roseta--, lo que no 'n tregui ell
ab bonas paraulas...

--Donchs si hi vol anar demá á l'hora que deixan veure als presos,
crech que hi va 'l pare.

--A quína hora?...

--De deu á una, no n'estich ben segura; pero sé que á cuarts de deu
han quedat per anarhi surtint de aquí 'l pare ab lo del tercer
pis.

--Ja 'm ve malament... pero faré un esfors, díguils que m'esperin.

--Tot lo mes perderá un dematí.

--No val la pena quan una cosa convé.

--Anemsen, Peret, ja deu ser tart.

--Sempre que vens, sembla que siga d'escapada.

--No 't pots queixar; t'hem fet un bon rato de companyía.

--No gayre.

--Prop de duas horas.

--Si os voleu quedar á sopar...

--No, gracias; á casa deuhen estar ab ánsia.

--Demá probablement tornaré á trevallar.

--Ay, gracias á Deu; me'n alegro... Vamos espressions á ton pare...
Anem, noy aném, es molt tart.

--No 's descuidi de dirlos que m'esperin.

--Ne tindrán una satisfacció.

--La satisfacció será meva si puch fer alguna cosa en be de vostés.