Estém á últims del mes y per aixó he vingut; ja sabs que tenim de facturar las caixas y anar per l'asseguro.
--Totas están llestas, menos la petita.
--Vull cuidarmen jo. ¿Hont'es la dinamita?
--Ja es á dintre.
--¿Y la máquina?
--Al costat de la caixa, ab lo pistó y 'l martellet.
--Pórtamho tot, que la vull arreglar are. Entretant, ves á la agencia
del vapor y que 't dongan las declaracions y fulla per embarcar las
mercancías; digas que son catorze embalatges de sederias per
Montevideo; pregunta fins quant hi ha de temps per entregar lo
género; empórtaten la clau del magatzém y tanca bé; aixís no haurás
de trucar quan tornis y tu mateix podrás obrir; vina prompte que
t'espero.
Marxa en Mala-ánima y ell s'entreté donant corda á la máquina que la te per 384 horas ó sigan setze dias; coloca 'l martell alt que comunica ab lo fil-ferro que va directe al pistó de la dinamita y un cop feta la operació, posa ab cuidado la tapa, tancantla herméticament ab claus de caragol per no haver de picar, puig que de lo contrari s'exposaria al perill d'explossió; un cop está ben tancada no hi ha cuidado per mes que fassin anar l'embalatge de cualsevol manera.
Just acabava quan retorna en Mala-ánima ab la guia y demés documents indispensables pel embarch.
--M'han dit á la agencia que tot lo mes tart poden rebrer las
mercancías fins demá á las dotze.
--Corrent; á las nou li farém portar. Cuydat dels carros, te'n vas al
vapor y cuan ho hagin rebut, que 't dongan coneixements ab recibo;
t'esperaré al cuarto del Hotel y anirém per la pólissa del seguro.
¡Ojalá 'ns vagi tot com la primera vegada!... Aquest cop es cuestió de
fer 80,000 duros; lo suficient per estar tranquil una dotzena
d'anys.
--Es molt exposat lo que fém.
--¡Hola! ja t'espantas?...
--No senyor, peró...
--¿Va passarnos res l'altra vegada?...
--Es que no 'm compren; vull dir que valdria la pena de ser mes ben
recompensat.
--¡Ambiciós!... ja no estás content?
--Vosté percibeix uns beneficis, que á proporció de lo que 'm dona, no
representa res...
--Desitjo ferte content, perque may pugas queixarte; en lloch de
80,000 duros, l'asseguraré per 100,000 y 't donaré 'ls 20,000 del
pico;
¿estarás satisfet?
--Si senyor, no desitjo res mes; y are mes que may comensaré 'ls
altres travalls pel projecte de la Gracieta.
--¡Ah! sí, sí... M'he ficat al cap que ha de ser meva á tota costa.
--Ho será, vaya si ho será.
--No creguis que li tinga cap estimació, al contrari, la detesto; pero
tinch deliri per venjarme del botxorno que 'm va fer pendrer á casa
seva...
--Per are no se'n deu pas riurer; lo que es son pare...
--Vas ferne massa.
--Ell mateix va obligarme; no volia callar.
--En fi, lo que 't recomano ademés es lo següent: procura que tot vagi
com cal y un cop estaré servit de la famosa Gracieta, que tan ha
donat que parlar, te la passaré á tu, perque 'n fassis lo que
vullgas.
--¡Oh! gracias, senyoret; may m'havia atrevit á dirli que m'agradava;
desde la primera nit que la vaig veurer de qüa d'ull me'n vaig
enamorar; lo que m'acaba de dir, basta, perque posi tots mos
esforsos pera conseguir son anhel.
--També s'ha de pendrer alguna determinació fins á saber lo paradero
de l'Antonia; aquesta sí me la te de pagar; pero no moguém fressa,
esperém; acabat l'assumto del negoci, pensarém lo camí que s'ha de
empendrer.